AVANTPROJECTE DE LLEI D’ORDENACIÓ SOSTENIBLE DE LA PESCA CONTINENTAL A CATALUNYA.


Durant els darrers anys la societat catalana ha incrementat sensiblement la seva preocupació vers els problemes relatius a la conservació dels ecosistemes aquàtics i la biodiversitat. El progressiu esgotament dels recursos naturals, la disminució de diverses poblacions de fauna i flora silvestres, i la degradació dels espais naturals han esdevingut motiu de seria preocupació per parts dels ciutadans i ciutadanes que reivindiquen el dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat que asseguri el seu benestar i el de les generacions futures.


La pesca continental ja fa temps que ha deixat de ser una font de recursos per a la nostra supervivència i s’ha convertit principalment en una activitat de lleure i oci. Avui es practiquen noves tècniques de pesca i existeixen noves arts i esquers que permeten desenvolupar una pesca de baix impacte, compatible amb la protecció de les poblacions íctiques i del medi natural.


La societat, i molt especialment el col·lectiu de pescadors i pescadores, entenen que s’ha de tornar a definir l’activitat de la pesca tenint en compte la capacitat d’autoregeneració dels rius, el foment de la pesca sense mort i la lluita contra les espècies exòtiques, alhora que es dóna resposta a l’increment de la base social d’aquest sector al llarg dels darrers anys. Cada vegada són més les persones que, a nivell individual o en el marc de les diferents societats i associacions, dediquen part del seu temps d’oci a aquesta pràctica al llarg dels rius de Catalunya.


Amb aquesta finalitat, aquesta Llei fixa els instruments amb els quals des de l’Administració es garantirà que la gestió de la pesca es produeixi amb els majors beneficis per a les generacions actuals i les futures. El text d’aquesta Llei parteix d’una sòlida base científica i ha estat objecte d’un llarg procés de debat i participació amb tots els sectors implicats, que ha contribuït a millorar el seu contingut i que ha permès que es pugui presentar amb l’aval del conjunt de la societat catalana.

Fins a data d’avui la pesca en aigües continentals de Catalunya s’ha regit per la Llei de regulació del foment i la conservació de la pesca fluvial, de 20 de Febrer de 1942, i el seu reglament de desenvolupament, de 6 d’abril de 1943. Tant els canvis produïts en la societat i en la seva relació amb la pràctica de la pesca i el medi aquàtic en general, com el posterior desenvolupament legislatiu a tots els nivells, han deixat obsolet aquest marc legal.


El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca fluvial que inclou, en tot cas, la planificació i regulació dels recursos pesquers, la delimitació d’espais protegits, la regulació del règim d’intervenció administrativa i la vigilància dels aprofitaments piscícoles (article 119). L’Estatut també emfasitza la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals (articles 27 i 46).

L’adaptació a la nova legislació europea i estatal també obliga a aquesta revisió del marc normatiu. A nivell europeu cal mencionar la Directiva 2006/88/CE del Consell, de 24 d’octubre de 2006, relativa als requisits zoosanitaris dels animals i els productes de la aquïcultura, i la prevenció i control de determinades malalties dels animals aquàtics, mitjançant la qual s’actualitzen, es refonen i es consoliden les normes zoosanitàries.

En la vessant del dret estatal, cal destacar la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, i el Real Decret 1488/1994, d’ 1 de juliol, pel qual s’estableixen les mesures mínimes de lluita contra determinades malalties dels peixos, modificat pel Real Decret 3481/2000, de 29 de desembre.


El Títol Primer estableix l’objecte de la Llei, que en la seva delimitació exclou la pesca professional, els seus principis i competències. En el capítol segon hi destaca la propietat i la comercialització de les espècies objectes de pesca recreativa.

En el Títol Segon s’estableixen les mesures necessàries per a la protecció i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals. Aquestes mesures s’implementen a partir d’informes que valoren l’impacte de les activitats que afecten als ecosistemes.

També es desenvolupa la Comissió per a la protecció de les espècies aqüícoles. Un òrgan de cooperació interadministrativa adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge que té com a objecte la coordinació de totes les administracions amb competències sobre els ecosistemes aquàtics continentals per a assolir els objectius de la present Llei.

El Títol Tercer tracta sobre la protecció, conservació i foment de les espècies. En ell es determinen les mesures necessàries per a conservar les espècies autòctones i les mesures necessàries per a lluitar contra les espècie introduïdes que tant mal fan a la nostra biodiversitat.

El Títol Quart regula la ordenació i la gestió de la pesca recreativa en les aigües continentals, desenvolupant un model de gestió basat en l’aprofitament sostenible dels recursos de pesca i l’autoregeneració de les poblacions. En ell també es preveuen els consorcis territorials de pesca continental recreativa com a ens per a apropar la gestió al territori.

La participació ciutadana, la educació i la formació es regulen el Títol Cinquè. En ell es preveuen les figures de les entitats tutores de la pesca i la Xarxa d’Escoles del Riu.

El Títol Sisè desenvolupa el règim sancionador establint unes sancions proporcionals al grau d’impacte de les infraccions i establint l’obligació de reparació dels danys causats per l’infractor.


TITOL PRIMER.- OBJECTE, PRINCIPIS, COMPETÈNCIES I PROPIETAT DE LA PESCA EN AIGÜES CONTINENTALS.


CAPITOL I.- DISPOSICIONS GENERALS


ARTICLE 1.- Objecte de la Llei.


És objecte de la present Llei la regulació de l’exercici de la pesca en tots els rius , rierols, estanys, basses, llacs, canals, embassaments i altres aigües o trams, ja siguin d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades de caràcter públic o privat, que es localitzin dins dels límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma, i més concretament:


a) la planificació i la regulació de la pesca no professional en tots els cursos i masses d’aigua continental situats en l’àmbit territorial de Catalunya.

b) la protecció, la recuperació, la conservació, el foment i l'aprofitament sostenible dels recursos de pesca no professional.

c) garantir en tots els cursos i masses d’aigua continental un estat de conservació favorable dels hàbitats inclosos en l’Annex I i de les espècies incloses a l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992.

d) la formació i l’educació dels pescadors i les pescadores i altres persones usuàries dels ecosistemes aquàtics continentals en el respecte al medi ambient i, en especial, dels ecosistemes aquàtics continentals.



ARTICLE 2.- Definicions.


Als efectes d'aquesta Llei s'entén per:


Acció de pescar o pesca: qualsevol conducta que, mitjançant l’ús d’arts o altres mitjans apropiats, tendeix a buscar, atraure o perseguir peixos o crustacis que habiten en l’ecosistema aquàtic continental amb la finalitat de capturar-los, ja sigui per apropiar-se d’ells o bé per retornar-los al medi aquàtic.


Aigües continentals: tots els rius, rierols, estanys, basses, llacs, canals, embassaments i altres aigües o trams, ja siguin d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades de caràcter públic o privat, que es localitzin dins dels límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma. En el cas d'una desembocadura d'un riu s'entén com aigües continentals les que es troben dins de la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de les seves ribes.


Aigües de ciprínids: aquelles aigües que reuneixen les condicions ecològiques per ser habitades de forma predominant per espècies pertanyents a la família dels ciprínids, com ara bagres o barbs.


Aigües de reserva genètica: aquelles aigües habitades per poblacions d’espècies autòctones en les que els seus individus presenten característiques genètiques pròpies.


Aigües de salmònids: aquelles aigües que reuneixen les condicions ecològiques per ser habitades de forma predominant per la truita comuna (Salmo trutta).


Aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials: aquelles aigües on habiten poblacions d’espècies introduïdes i que siguin declarades com a tals en el Pla d’Ordenació de la pesca Continental de Catalunya.


Àrea de pesca: curs, tram o massa d'aigua on la pesca està regulada.


Ecosistema aquàtic continental: la xarxa de relacions biològiques establertes a partir d’una massa o curs d’aigua continental, incloent les diferents espècies i el suport físic en què aquestes es desenvolupen.


Espècie al·lòctona o introduïda: aquella espècie amb un àrea de distribució natural en la que no s'hi troben incloses les aigües objecte de regulació de la present Llei.


Espècie autòctona: aquella espècie amb una àrea de distribució natural en la que s' inclouen les aigües objecte de regulació de la present Llei.


Espècies introduïdes perjudicials: aquelles espècies de peixos i crancs amb una distribució natural fora del territori català, que es trobin a les aigües objecte de regulació de la present llei i siguin perjudicials per la viabilitat de la biodiversitat autòctona.


Espècies naturalitzades: aquelles espècies, determinades per l’Administració, que, tot i no ser pròpies d’una massa d’aigua, hi són presents històricament, s’han integrat en l’ecosistema i actualment no competeixen amb les espècies autòctones i no alteren la seva puresa genètica o els equilibris ecològics.


Espècies pescables: aquelles espècies de peixos i crancs que gaudeixen d’un nivell de representació de poblacions que permet que suportin l’acció de pescar sense posar en perill la seva viabilitat.


Espècies protegides: aquelles espècies de peixos i crancs declarades com a protegides o amenaçades per la normativa autonòmica, estatal bàsica o europea.


Espècies sensibles: aquelles espècies de peixos i crancs amb poblacions en retrocés sobre les que la pesca en pot agreujar el seu estat.


Esquer: substància u objecte que serveix per atraure peixos o crancs en l'acció de pescar.


Esquer artificial: les culleretes i les imitacions i simulacions d’insectes, peixos i altres animals així com qualsevol altre de similar naturalesa.


Esquer natural: els animals vius o morts, les seves restes, ous i embrions, els vegetals i els productes alimentaris d’origen, barrejats o elaborats.


Grumeig: l’acció de pesca consistent en llençar, dipositar o aportar a les aigües, per qualsevol mitjà, substàncies amb la finalitat d’atraure els exemplars objecte de pesca.


Introducció: qualsevol actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie o subespècie de peix, crustaci o mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, en masses d’aigua en les quals la espècie no hi és present de forma natural i que per si mateixa no hi podria arribar. No es considera introducció l’alliberament d’espècies o subespècies naturalitzades.


Pesca científica: l’acció de pescar realitzada amb finalitats investigadores.


Pesca continental professional: l'acció de pescar exercida per les persones i entitats que es trobin en possessió dels corresponents permisos i autoritzacions del departament competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació per tal d’exercir la pesca, amb la finalitat de comercialitzar els productes que s’obtinguin.


Pesca esportiva de competició: l’acció de pescar realitzada amb finalitats competitives, així com les activitats preparatòries de la mateixa, demostracions, concursos i entrenaments.


Pesca recreativa: l’acció de pescar realitzada amb finalitats de lleure, és a dir no comercials, competitives ni investigadores ni professionals.

Reintroducció: qualsevol actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie o subespècie de peix, crustaci o mol·lusc autòcton, en qualsevol estadi biològic, amb l’objectiu de recuperar una població local allà on hagi desaparegut o els seus nivells poblacionals s’hagin reduït a un nivell que la facin inviable.


Repoblació: l’alliberament periòdic d’exemplars d’espècies pescables amb talla igual o superior a la mínima de captura per tal de satisfer la demanda local de pesca.


Translocació: qualsevol actuació consistent en la captura en el medi natural de qualsevol exemplar d’espècie o subspècie de peix, crustaci o mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, i el posterior alliberament fora del seu tram de captura i que per si mateixa no hi podria arribar .


Zona de fressa: aquells aigües o trams de riu que per les seves característiques físiques reuneixen els requisits per a l’aparellament, la posta i el desenvolupament dels ous de la truita comuna.


ARTICLE 3.- Principis que inspiren la Llei.


Els principis que inspiren la present norma són:









ARTICLE 4.- Caràcter públic de la gestió de la pesca i dels ecosistemes aquàtics continentals.


1.- La regulació, la planificació, l’ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals correspon en exclusiva a la Generalitat de Catalunya.


2.- L'exercici de les competències sobre les activitats pesqueres en espais naturals protegits, declarats de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’espais naturals, correspon als departaments competents en cadascuna de les modalitats de pesca, amb informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient.


3.- La gestió i la intervenció sobre els ecosistemes aquàtics continentals és reservada exclusivament a les Administracions públiques, les quals han de vetllar, en l’àmbit de les seves respectives competències, per l’assoliment i aplicació dels principis que inspiren la present Llei, sens perjudici de recabar l’auxili o col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en allò que sigui convenient d’acord amb els procediments de participació que estableix la mateixa.


CAPITOL II.- PROPIETAT I COMERCIALITZACIÓ DE LES ESPÈCIES OBJECTE DE PESCA .


ARTICLE 5.- Propietat sobre les espècies objecte de pesca.


1.- Els diferents exemplars de les espècies objecte de pesca són res nullius mentre es trobin en l’ecosistema aquàtic continental.


2.- La propietat dels exemplars de les espècies objecte de pesca s’adquireix per ocupació, sempre i quan es respecti el que es disposa a la present Llei i les disposicions que la desenvolupin.


ARTICLE 6.- Comercialització de les espècies objecte de pesca.


Resta prohibida la comercialització de qualsevol exemplar d’espècie pescada en règim no professional.


TÍTOL SEGON.- PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ DELS ECOSISTEMES AQUÀTICS CONTINENTALS.


ARTICLE 7.- Comissió per a la conservació de les espècies aqüícoles.


1.- Es crea la Comissió per a la conservació de les espècies aqüícoles com a òrgan consultiu i de cooperació interadministrativa adscrit al departament competent en matèria de medi ambient.


2.- La composició, la forma de nomenament dels membres, l’estructura d’aquesta comissió i el seu funcionament s’han de determinar reglamentàriament.


3.- Els objectius de la Comissió són:


a) vetllar per a que les espècies aqüícoles autòctones puguin dur a terme el seu cicle biològic amb èxit.

b) vetllar per a que es mantingui el nivell demogràfic que garanteixi la supervivència de les poblacions autòctones.

c) proposar mesures necessàries per tal d’assolir un bon estat ecològic dels trams i masses d’aigua inclosos en el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.

d) vetllar per a que les activitats que es duguin a terme en qualsevol tram o massa d’aigua inclosa en el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya, siguin compatibles amb la conservació de les espècies autòctones, així com els hàbitats i les espècies protegides que reguli la normativa ambiental autonòmica, estatal bàsica i europea.

e) participar en els procediments de revisió o determinació del règim de cabals de manteniment per part de l’Administració competent per tal de que aquests garanteixin la conservació de les poblacions de les espècies autòctones.

f) Fomentar la coordinació entre els Departaments competents en matèria de pesca i la resta d’Administracions competents en l’assoliment dels objectius d’aquesta Llei.

g) emetre els informes que es determinin en aquesta Llei.


ARTICLE 8.- Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic.


L’Administració hidràulica que tramiti una autorització o concessió per a la derivació de cabal, per a la realització d’obres de canalització, construcció de dics o altres obres de caràcter transversal a la llera o extracció d’àrids i dragats que pugui afectar a les espècies aqüícoles d’un tram o massa d’aigua inclosa en el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya, sens perjudici de la resta d’informes i tràmits que resultin preceptius, ha de sol·licitar informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de pesca que valori les actuacions projectades en funció de la seva afectació a les espècies.


ARTICLE 9.- Règim de cabals de manteniment.


1.- El règim de cabals de manteniment, en el cas de les conques internes, és el determinat en cada moment pel Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya i en els corresponents plans zonals aprovats. Per a la resta d’aigües continentals, s’entén per règim de cabals de manteniment l’establert en els plans hidrològics elaborats per les Administracions competents.


2.- Als efectes de la protecció de la fauna aqüícola i per tal de garantir l’òptim funcionament de l’ecosistema aquàtic continental des del punt de vista ecològic i, en particular, l’evolució natural, la mobilitat i la reproducció de les poblacions de les espècies aqüícoles, les persones concessionàries d’aprofitaments hidràulics estan obligades a complir el que disposa el respectiu títol concessional. Amb aquesta finalitat, els títols concessionals han de preveure la instal·lació, a càrrec del titular, dels rètols informatius que l’Administració Hidràulica determini on hi consti almenys el cabal concedit, el règim de concessió, la data de caducitat i el cabal de manteniment assignat. Els títols concessionals han d’establir també la instal·lació dels mitjans telemàtics, mecànics o d’altra naturalesa que calgui per verificar i garantir el compliment del que disposin els esmentats títols.


3.- Els cabals de manteniment es poden reduir per tal d’atendre a l’abastament a les poblacions i per raons d’estiatge o escassetat de recursos hídrics i en supòsits excepcionals en els termes previstos en la legislació d’aigües, al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya i en els plans hidrològics de la resta d’Administracions Hidràuliques respecte a la resta d’aigües continentals regulades en aquesta Llei.


ARTICLE 10.- Variació de cabals circulants.


Sense perjudici de les autoritzacions que resultin preceptives i a fi de garantir la seguretat dels pescadors i les pescadores i altres persones usuàries de les aigües continentals i mantenir la fauna i flora, tota variació del cabal del curs fluvial que impliqui un augment sobtat del nivell de calat o volum d’aigua motivada per qualsevol tipus de concessió o aprofitament hidràulic, s’ha d’efectuar amb caràcter general de forma gradual en el temps i activant els mecanismes d’avís necessaris mitjançant senyals acústiques i lluminoses que adverteixin suficientment sobre l’obertura de comportes o l’increment de cabals fluvials per mitjans artificials en les zones d’influència de caiguda de preses, embassaments i aprofitaments hidràulics.


ARTICLE 11.- Alteració del volum o esgotament de masses d’aigua.


1.- Quan per necessitats degudament justificades resulti precís alterar el volum o cabal, buidar o esgotar qualsevol massa d’aigua inclosa en el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya i pugui provocar una afectació sobre les poblacions aqüícoles, juntament a la corresponent sol·licitud adreçada a l’Administració hidràulica competent, hi ha de figurar el corresponent pla de salvament de les espècies de la fauna presents. El contingut mínim d'aquest pla, les directrius d'actuació, com també el procediment d'avaluació per part de l'òrgan competent en matèria de pesca de la suficiència del pla de salvament presentat s'han d'establir reglamentàriament.


2.- És obligació de qui realitzi la reducció de cabal o esgotament de la massa d’aigua natural o artificial, el salvament dels peixos, amfibis, crustacis, rèptils i mol·luscs pertanyents a espècies de fauna salvatge presents, segons les determinacions del pla de salvament.


3.- En aquells casos en que es detecti un problema d’ordre sanitari o risc biològic, entenent com a tal el risc de propagació de paràsits, patògens, propàguls o larves d’espècies invasores, el departament competent en matèria de medi ambient pot declarar la suspensió immediata del pla de salvament encara que hagi estat aprovat, així com la suspensió de les operacions de salvament tot i que ja s’hagin iniciat. El procediment per a declarar la suspensió s’ha de determinar reglamentàriament.


4.- La persona sol·licitant de l’autorització per a l’alteració del volum o cabal, reducció i esgotament de la massa d’aigua, ha de realitzar i assumir el cost de totes les operacions de salvament regulades en aquest article. En cas que no les realitzi o no s’executin d’acord amb el pla de salvament, han de ser dutes a terme de forma subsidiària per l’Administració amb càrrec a la persona obligada, sense perjudici de les sancions corresponents i l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudicis que s’ocasionin.


5.- Els casos d’operacions d’alteració del volum o cabal, reducció i esgotament de la massa d’aigua que siguin reconeguts per l’Administració com a urgències estan exempts del que disposen els punts anteriors d’aquest article. L’Administració haurà de justificar fefaentment la decisió de reconèixer una operació com de tipus urgent. En aquests casos l’Administració actuant ha d’adoptar, en el grau en que sigui possible, les mesures oportunes per al salvament d’aquesta fauna. El cost d’aquestes operacions de salvament ha de ser assumit per qui realitzi l’alteració del volum de la massa d’aigua.


ARTICLE 12.- Reixes i sistemes de protecció de canals de derivació d’aigües.


Les sol·licituds d’autoritzacions i concessions previstes a l’article 8 per a un aprofitament hidràulic de nova constitució i les relatives a la revisió, transferència o modificació de les característiques d’un de preexistent, han d’anar acompanyades del corresponent projecte tècnic que ha d’incloure:


a) La previsió de la instal·lació i manteniment de reixes situades a l’entrada del canal i després de les turbines, amb la finalitat d’impedir el pas dels peixos de mida igual o superior a la mida mínima de captura. Aquestes reixes poden ser substituïdes per altres mecanismes anàlegs sempre que la seva eficàcia hagi estat certificada per l’Administració competent.

b) La previsió de la col·locació de passos necessaris per a la fauna silvestre sobre els canals de derivació i desguàs.

c) La previsió de col·locar baranes, tanques o altres dispositius que impedeixin la entrada i la caiguda accidental de persones i animals als canals, rampes, escales o altres dispositius.


ARTICLE 13.- Connectivitat del curs


1.- Amb la finalitat de garantir el compliment del cicle biològic de les espècies aqüícoles, les seves migracions periòdiques al llarg dels cursos fluvials i, per tant, la necessària connectivitat del curs, en cas de construcció de dics o altres obres de caràcter transversal a la llera, les sol·licituds d’autorització o concessió han d’anar acompanyades del corresponent projecte tècnic que ha d’incloure:


a) La previsió de la pertinent escala, pas o qualsevol altre dispositiu o actuació que permeti el moviment natural de les espècies de la fauna aqüícola i de l’àmbit fluvial.

b) la previsió del cabal necessari que ha de circular per la escala, pas o qualsevol altre dispositiu per tal de garantir el seu remuntament per les espècies de la fauna aqüícola.


2.- Amb les finalitats previstes a l’apartat primer, l’Administració hidràulica pot sol·licitar, si s’escau, l’estudi d’impacte ambiental.


3.- Els dispositius de connectivitat previstos han de mantenir-se en un estat que garanteixi la seva finalitat, lliures d’obstacles i de qualsevol artefacte, fix o mòbil que permeti o faciliti la captura dels peixos al seu pas per aquests.


4.- L’ordre de prioritat dels diferents dispositius o actuacions per garantir la connectivitat del curs s’ha d’establir reglamentàriament.


ARTICLE 14.- Qualitat de les aigües i de l’ecosistema aquàtic continental.


Les condicions mínimes de qualitat de l’aigua i entorn físico-biològic necessaris per a la conservació dels hàbitats de les espècies de fauna i flora aqüícola en les aigües sotmeses a ordenació d’aquesta Llei s’han de comunicar per part del departament competent en matèria de medi ambient als organismes de conca competents per a la seva consideració en els Plans Hidrològics respectius.


ARTICLE 15.- Conservació de les zones de fresa.


1.- El departament competent en matèria de medi ambient ha d’elaborar un catàleg de les principals zones de fresa de les espècies de peixos i crancs que reglamentàriament es determinin, a fi de dictar les normes adients per a la seva conservació. Aquest catàleg s’ha de posar en coneixement de l’Administració hidràulica competent als efectes de la seva inclusió, quan s’escaigui, en la planificació hidrològica i en el registre de zones protegides.


2.- Amb la finalitat de conservar les seves poblacions, no es pot autoritzar l’extracció d’àrids ni qualsevol altra intervenció sobre les lleres en les quals es localitzin zones de fresa incloses en l’esmentat catàleg. Són excepció aquelles actuacions fomentades per l’Administració que comportin una millora de l’hàbitat o de la morfometria fluvial per a aquestes espècies.


3.- El departament competent en matèria de medi ambient ha de fomentar l’adequació de fresadors i trams d’alevinatge que serveixin per incrementar la riquesa íctica de les aigües continentals i el foment de les espècies de la fauna aqüícola que reglamentàriament es determini.







TÍTOL TERCER.- PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ I FOMENT D’ESPÈCIES.


CAPÍTOL I.- CLASSIFICACIÓ I REGULACIÓ DE LES ESPÈCIES DE PEIXOS I CRANCS.


ARTICLE 16.- Classificació de les espècies de peixos i crancs a efectes de la pesca.


1.- Als efectes de la present Llei, les espècies de peixos i crancs es classifiquen en les següents categories:


a) Espècies protegides.

b) Espècies sensibles.

c) Espècies pescables.

d) Espècies introduïdes perjudicials.


2.- La classificació d’una espècie en una o altra categoria de les definides en aquest article i la seva revisió es realitza pel procediment que es determini reglamentariament.


3.- La classificació d’aquelles espècies que desenvolupin part del seu cicle biològic en aigües marines i part en aigües continentals s’ha de realitzar de comú acord amb el Departament competent en matèria de pesca marítima.


4.- Les espècies classificades com a protegides no poden ser objecte de pesca, captura o aprofitament. Quan de manera accidental es capturi un exemplar d’una d’aquestes espècies ha de ser immediatament retornat a les aigües de procedència de la forma menys lesiva possible.


5.- Per tal de preservar les poblacions d'espècies sensibles, la seva pesca s’ha de realitzar en la modalitat de pesca sense mort. Aquesta previsió no s’aplica a l’anguila en el supòsit de pesca professional degudament autoritzada pel departament competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació.


6.- Tots els exemplars d’espècies introduïdes perjudicials pescats han de ser sacrificats i eliminats com a residu orgànic.


7.- El transport d’exemplars vius d’espècies de peixos i crancs classificades com a introduïdes perjudicials està sotmès a la corresponent autorització del departament competent en matèria de medi ambient. El procés per obtenir aquesta autorització s'ha d'establir reglamentàriament.


ARTICLE 17.- Mides de captura.


1.- Es prohibeix la pesca, la possessió, el transport i el consum dels exemplars que no assoleixin la mida mínima o màxima establerta per les espècies de pesca no professional.


2.- Les mides mínimes de captura s’han d’establir reglamentàriament i han de garantir, com a mínim, que els exemplars capturats hagin pogut completar el seu cicle reproductiu en una ocasió. No obstant, amb la finalitat de protegir els exemplars reproductors, es poden determinar mides màximes de captura.


3.- Les mides d’aquelles espècies que desenvolupin part del seu cicle biològic en aigües marines i part en aigües continentals s’ha de realitzar de comú acord amb el Departament competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació.


4.- Per a cada espècie, tots els exemplars capturats que no assoleixin la mida mínima o bé superin la mida màxima establerta, en cas d’existir, s’han de retornar immediatament a les aigües de procedència de la forma menys lesiva possible.


5.- La mida dels peixos és la distància existent des de l’extrem anterior de la mandíbula superior fins al punt mig de la part posterior de l’aleta caudal o cua estesa. Per als crancs, la distància és la compresa entre els ulls i l’extrem de la cua estesa.


ARTICLE 18.- Pesca científica i control poblacional.


El departament competent en matèria de medi ambient pot autoritzar la pesca de qualsevol espècie de la fauna aqüícola en qualsevol època de l’any i massa d’aigua continental amb l’objectiu de realitzar estudis científics o de control poblacional, sigui quina sigui la seva classificació i mitjançant qualsevol art, modalitat o procediment, sense perjudici d'allò establert en la legislació vigent. Reglamentàriament s’establirà el procediment per a l’obtenció d’aquestes autoritzacions.


CAPÍTOL II.- REPOBLACIONS, INTRODUCCIONS, REINTRODUCCIONS I TRANSLOCACIONS.


ARTICLE 19.- Autorització de repoblacions, reintroduccions i translocacions.


Per a la realització de repoblacions, reintroduccions o translocacions és necessària autorització del Departament competent en matèria de medi ambient. El procediment, els requisits per a l'autorització i els criteris que han de regir la realització de repoblacions, reintroduccions i translocacions s’han d'establir reglamentàriament.


ARTICLE 20.- Prohibició de les repoblacions, translocacions i introduccions d’espècies al·lòctones.


Es prohibeix la repoblació, translocació i la introducció en qualsevol tipus d’aigua d’exemplars d’espècies o subspècies al·lòctones no naturalitzades.

TÍTOL QUART.- ORDENACIÓ I GESTIÓ DE LA PESCA EN AIGÜES CONTINENTALS.


CAPÍTOL I.- CLASSIFICACIÓ DE LES AIGÜES, TRAMS i MASSES D’AIGUA PER A LA PESCA CONTINENTAL.


ARTICLE 21.- Classificació de les aigües a efectes de la gestió de la pesca en funció de les espècies que les habiten .


1.- Als efectes de la gestió de pesca i en funció de les espècies que les habiten, o que potencialment les podrien habitar per les seves condicions ecològiques, les aigües continentals es classifiquen en:



a) Aigües de salmònids.

b) Aigües de ciprínids.

c) Aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials.

d) Aigües de reserva genètica.


2.- Aquesta classificació la realitza el departament competent en matèria de medi ambient i ha de constar en el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.


3.- En les aigües classificades com a reserva genètica està prohibida la realització de repoblacions, reintroduccions o translocacions, a excepció de les que formin part dels plans de recuperació d'espècies protegides o sensibles aprovats pel departament competent en matèria de medi ambient. La resta de mesures necessàries a fi de preservar i fomentar els valors biològics i genètics d'aquestes aigües s'han d'establir reglamentàriament.


4.- En les aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials s’hi ha d’aplicar els corresponents plans d’eradicació i control per tal d’eliminar o reduir al màxim les poblacions d'espècies introduïdes.


ARTICLE 22.- Classificació dels trams i les masses d'aigua per a la pesca recreativa continental.


1.- Als efectes de la pesca continental, els trams i masses d'aigua es classifiquen en les següents categories:


a) Àrea de Pesca Prohibida.

b) Àrea de Pesca en Recuperació.

c) Àrea de Pesca Sense Mort.

d) Àrea de Pesca Amb Captura.

e) Àrea de Pesca Restringida.

f) Àrea de Pesca Repoblada.


2.- Aquesta classificació es realitza a través del Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.


3.-L’aprofitament pesquer d’aquestes àrees s’ha de fer d’acord amb les determinacions del desenvolupament reglamentari de la present llei i les previsions del Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.


ARTICLE 23.- Àrea de Pesca Prohibida.


Són àrees de pesca prohibida aquells trams, cursos o masses d’aigua protegits per instruments de planificació hidrològica o aquells en els que habiten de forma habitual o predominant espècies protegides i en els quals està prohibida la pesca de manera permanent.


ARTICLE 24. Àrea de Pesca en Recuperació.


Són àrees de pesca en recuperació aquells cursos, trams o masses d’aigua en els quals està prohibida la pesca de forma temporal amb la finalitat de permetre la recuperació del nivell de les poblacions de peixos i crancs, desprès d’haver patit una pertorbació que hagi fet disminuir els seus nivells fins al punt que la pesca podria posar en perill la seva viabilitat, o per motius d’ordre sanitari.


ARTICLE 25.- Àrea de Pesca Sense Mort.


1. Són àrees de pesca sense mort aquells cursos, trams o masses d’aigua en els que la pràctica de la pesca s’ha de realitzar amb la condició de retornar a les aigües de procedència de forma immediata i de la forma menys lesiva possible tots els exemplars capturats, amb les excepcions previstes en la present Llei.


2.- Per tal de desenvolupar un model d’aprofitament sostenible dels recursos pesquers continentals basat en l’autoregeneració natural de les poblacions, els trams classificats com a àrees de pesca sense mort es distribueixen de la següent manera:


a) un mínim del 50% de les aigües de salmònids no classificades com a àrea de pesca prohibida o àrea de pesca en recuperació s’ha de classificar com a àrea de pesca sense mort.


b) un mínim del 85% de les aigües de ciprínids no classificades com a àrea de pesca prohibida, àrea de pesca en recuperació o àrea de pesca repoblada s’ha de classificar com a àrees de pesca sense mort.


c) la totalitat de les aigües de reserva genètica de truites no classificades com a àrea de pesca prohibida o àrea de pesca en recuperació s’han de classificar com àrea de pesca sense mort.

d) com a mesura per evitar la seva proliferació en cap cas es pot classificar com a àrea de pesca sense mort qualsevol tram de pesca dins de les aigües classificades com a aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials.


3.- Els exemplars d'espècies introduïdes perjudicials que es capturin en aquestes àrees han de ser sacrificats obligatòriament en els termes que s'estableixin reglamentàriament.


ARTICLE 26.- Àrea de Pesca amb Captura.


1. Són àrees de pesca amb captura aquells trams, cursos o masses d’aigua on es permet la captura d’un determinat número d’exemplars sense la obligació de retornar-los a les aigües de procedència.


2.- Per tal de desenvolupar un model d’aprofitament sostenible dels recursos pesquers continentals basat en l’autoregeneració natural de les poblacions, un màxim del 25% de les aigües no classificades com a àrea de pesca prohibida o àrea de pesca en recuperació es poden classificar com a àrees de pesca amb captura.


3.- El número de captures en aquestes àrees s'ha d'establir en el desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei.


ARTICLE 27.- Àrea de Pesca Restringida.


1. Són àrees de pesca restringida aquells trams, cursos o masses d’aigua en els que es fa una limitació de la pesca per a contribuir a desenvolupar un model d’aprofitament sostenible dels recursos pesquers basat en l’autoregeneració natural de les poblacions.


2.- Els trams classificats com a àrees de pesca restringida es distribueixen de la següent manera:


a) un màxim del 25% de les aigües de salmònids no classificades com a àrea de pesca prohibida o àrea de pesca en recuperació es poden classificar com a àrea de pesca restringida


b) un màxim del 5% de les aigües de ciprínids no classificades com a àrees de pesca prohibida, àrees de pesca en recuperació o àrees de pesca repoblada es poden classificar com a àrees de pesca restringida.


c) com a mesura per evitar la seva proliferació en cap cas es pot classificar com a àrea de pesca restringida qualsevol tram de pesca dins de les aigües classificades com a aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials.

3.- S’ha de procurar que els trams de cursos situats immediatament per sobre i per sota dels límits d’una àrea de pesca restringida, es classifiquin com a àrea de pesca sense mort, àrea de pesca en recuperació o àrea de pesca prohibida, en una longitud com a mínim igual a la de l’àrea de pesca restringida, per tal de permetre l’auto-regeneració del riu a partir de la biomassa generada aigües amunt i avall d’aquesta àrea de pesca.


4.-L’aprofitament pesquer de les àrees de pesca restringida pot ser dut a terme sota la figura jurídica de la concessió administrativa. Els requisits, el procediment i el règim de la concessió d'aquest aprofitament s'han d'establir reglamentàriament.


5.- El número de captures en aquestes àrees s'ha d'establir en el desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei.





ARTICLE 28.- Àrea de Pesca Repoblada.


1. Són àrees de pesca repoblada aquells trams, cursos o masses d’aigua habilitades per suportar una alta pressió de pesca i on, en conseqüència, s’efectuen repoblacions periòdiques.


2.- Per tal d’evitar la degradació biològica i en especial genètica de les poblacions salvatges, les àrees de pesca repoblada s’han de situar en cursos, trams de cursos, o masses d’aigua fora de les aigües de reserva genètica i fora de la zona d’aigües de salmònids.


3.- L’extensió total de trams classificats com a àrees de pesca repoblada no pot superar el 10% del total dels trams de pesca localitzats fora de la zona d’aigües de salmònids i no classificats com a reserva genètica, àrea de pesca prohibida, àrea de pesca en recuperació, àrea de pesca sense mort, àrea de pesca restringida i àrea de pesca amb captura.


4.- En cap cas es pot classificar com a àrea de pesca repoblada qualsevol tram de pesca dins de les aigües classificades com a aigües envaïdes per espècies introduïdes perjudicials.


5.- L’aprofitament pesquer de les àrees de pesca repoblada pot ser dut a terme sota la figura jurídica de la concessió administrativa. Els requisits, el procediment i el règim per a la concessió d'aquest aprofitament s'han d'establir reglamentàriament.


6.- El número de captures permeses d’aquestes àrees i la seva longitud màxima s'ha d'establir en el desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei.


ARTICLE 29.- Senyalització.


Els diferents trams, cursos i masses d’aigua per a la pesca continental han d’estar degudament senyalitzats, segons el que es determini reglamentàriament.




CAPÍTOL II.- ESQUERS I PERÍODES HÀBILS PER A LA PESCA CONTINENTAL.


ARTICLE 30.- Esquers no autoritzats.


1.- Resta prohibit, en totes les àrees de pesca, l’ús com a esquer de qualsevol peix, cranc o mol·lusc, en qualsevol dels seus estadis biològics, ja sigui viu o mort, com també insectes no presents a la fauna local.


2.- En les aigües de salmònids, es prohibeix l’ús d’aquells esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos, les nimfes artificials amb càrregues de plom i aquells altres que s’estableixin reglamentàriament.


3.- En les àrees de pesca sense mort de sàlmonids s’autoritza únicament l’ús d’esquers artificials proveïts d’un sol ham i sense arponet o amb l’arponet completament aixafat. En aquestes àrees es prohibeix l’ús d’esquers naturals.


4. Es prohibeix l’ús o utilització d’esquers o atraients amb components bioquímics o químics que alterin o siguin susceptibles d’alterar la qualitat de l’aigua i el natural comportament, metabolisme o cicle de cria i reproducció de qualsevol espècie o organisme, en especial, aquells que continguin feromones, hormones o laxants.


ARTICLE 31.- Períodes hàbils per a la pesca continental.


1.- Els períodes hàbils de pesca per a cada categoria d'aigües o àrea de pesca s'han de determinar reglamentàriament i han de ser adequats, al cicle biològic de cada espècie. És prohibit pescar fora dels períodes hàbils establerts.


2.- Durant els períodes hàbils només és permès pescar en l’horari comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora desprès de la seva posta, excepte en els supòsits de pesca professional degudament autoritzats.


3.-L’òrgan competent en matèria de medi ambient pot prohibir temporalment mitjançant resolució motivada l’exercici de la pesca quan concorrin raons que així ho recomanin per a una millor protecció de les espècies de la fauna aqüícola.


CAPÍTOL III.- ARTS, MODALITATS I ACCIONS DE PESCA.


ARTICLE 32.- Sobre les arts, modalitats i accions de pesca continental.


1.- Per a la pesca recreativa i esportiva de competició únicament es permet com a art de pesca la canya de pescar. Per a cada pescador es permet la utilització de dues canyes en acció de pesca separades per una distància inferior als deu metres, excepte en les aigües de salmònids on tan sols es permet la utilització d’una canya.

2.- Per a la pesca recreativa continental de crancs únicament es permeten com a arts de pesca les nanses i llantions en un número màxim de vuit per pescador col·locats en una extensió màxima de trenta metres


3.- Correspon al departament competent en matèria de medi ambient establir els trams, les quantitats i les condicions en què es permet el grumeig i la naturalesa de les substàncies emprades per a aquesta finalitat. En cap cas es pot autoritzar el grumeig en les aigües de salmònids. Aquesta regulació s’ha d’incorporar al Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.


ARTICLE 33.- Arts, modalitats i accions no autoritzades per a la pesca recreativa continental.

En tot cas, es prohibeix en totes les aigües continentals:

  1. Usar substàncies explosives.

  2. Usar substàncies verinoses per als peixos o desoxigenadores de les aigües, així com de substàncies paralitzants, tranquil·lizants o repel·lents. En el cas de substàncies paralitzants o tranquil·litzants són excepció a la prohibició abans indicada els casos de pesca científica o operacions de control poblacional, sempre que s'hagi obtingut la corresponent autorització, així com quan formi part de les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat segons l'establert en l'article 11.

  3. Usar aparells electrocutants o paralitzants i de fonts lluminoses artificials, excepte en el actuacions de pesca científica o de control poblacional segons l'establert en l'article 18 de la present Llei i quan es trobi dins de les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat segons l'establert en l'article 11.

  4. Picar sobre les aigües, llençar-hi pedres i espantar per qualsevol procediment als peixos per tal d’obligar-los a fugir en una direcció adient per a la seva captura.

  5. Pescar amb salabre, excepte en casos de pesca científica o control poblacional degudament autoritzats, o quan formi part de les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat, segon l'establert en l'article 11 d'aquesta Llei.

  6. Pescar amb armes de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes o utilitzar instruments punxants de gran impacte com són els tridents, arpons, llances o ganivets.

  7. Colpejar les pedres i altres elements que es trobin dins de les aigües i que serveixen de refugi als peixos.

  8. Practicar la pesca subaquàtica

  9. Qualsevol procediment de pesca que impliqui la construcció d’obstacles o barreres de qualsevol tipus i material amb la finalitat de canalitzar les aigües i obligar els peixos a seguir una direcció determinada, així com l’alteració de lleres i cabals per facilitar la pesca. Són excepció aquells casos de pesca professional degudament autoritzats.

  10. Utilitzar qualsevol tipus de xarxa, excepte per exercir la pesca científica o operacions de control poblacional, sempre que s'hagi obtingut la corresponent autorització, així com quan formi part de les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat.

  11. Utilitzar palangres, línies dorments i altres arts similars

  12. Usar qualsevol altre mitjà o procediment que es determini reglamentàriament.


ARTICLE 34.- Prohibicions de pescar per raó de lloc.


Es prohibeix la pesca en:


a) els canals, captacions i lleres de derivació o rec localitzats en aigües de salmònids, excepte en aquells que el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya ho autoritzi.

b) els passos o escales de peixos, així com col·locar l’esquer a una distància inferior a 15 metres de l’entrada o sortida dels mateixos.

c) l’espai comprès entre una presa i la zona d’influència de la mateixa, entenent-se com a tal 10 metres enllà del punt de caiguda de l'aigua.


ARTICLE 35.- Utilització d’embarcacions per a la pesca recreativa continental.


1.-Els trams, cursos i masses d’aigua on es permet la pesca des d’embarcació, així com el procediment d'autorització i la seva regulació específica s'han d'establir reglamentàriament.

2.-En tot cas s'entén que l'autorització per a la pesca des d'embarcació es realitza sens perjudici de la necessitat de l’autorització pertinent de l’Organisme de Conca per a la navegació.


CAPÍTOL IV.- ORDENACIÓ.


ARTICLE 36.- Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.


1. El Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya constitueix l’instrument tècnic que estableix la classificació per a la pesca dels diferents trams i masses d’aigua, així com les restants previsions en matèria de pesca continental que determini la present Llei i el seu desenvolupament reglamentari. El seu contingut, procediment d’elaboració, aprovació i revisió, així com el període de vigència s’han d’establir reglamentàriament.


2. El Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya, quan faci referència a aigües continentals que es trobin dins d’un espai de la Xarxa Natura 2000, haurà d’incorporar els objectius de conservació que es determinen en els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43/CEE.


ARTICLE 37.- Consell Assessor de Pesca Continental.


1.- Es crea el Consell Assessor de Pesca Continental com a òrgan consultiu del departament competent en matèria de medi ambient. Formen part del consell representants pels departaments competents en matèria de pesca, l’Administració hidràulica, els ens locals, les universitats catalanes, investigadors de reconeguda experiència i les entitats relacionades amb la pesca continental.


2.- Les seves funcions són:


a) Suggerir i fer propostes de millora en relació al Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.

b) Informar el Pla d’Ordenació de la Pesca Continental de Catalunya.

c)Informar el departament competent en matèria de medi ambient dels estudis i millores en matèria de gestió de pesca continental i conservació de les espècies aquàtiques autòctones.

d) Qualsevol altra funció que es determini reglamentàriament.


3.- El seu funcionament, composició i estructura s’han de determinar reglamentàriament.


CAPÍTOL V.- PESCA ESPORTIVA DE COMPETICIÓ.


ARTICLE 38.- Autoritzacions i adequació de la pesca esportiva de competició als objectius de protecció dels ecosistemes aquàtics continentals.


Sens perjudici de la resta d’autoritzacions que siguin necessàries, els concursos i les proves de pesca esportiva de competició han de ser autoritzats pel departament competent en matèria de medi ambient. El procediment i els requisits per a l'obtenció d'aquesta autorització s'han d'establir reglamentàriament."


ARTICLE 39.- Taxa per a la pesca esportiva de competició.


L’autorització de qualsevol certamen, esdeveniment, competició, concurs de pesca esportiva de competició o activitat equivalent, autoritzada pel departament competent en matèria de medi ambient, genera a favor de l’Administració una taxa de caràcter finalista que grava la utilització privativa d‘aquell curs, tram de curs o massa d’aigua per a l’exercici de la pesca amb aquesta finalitat.


CAPÍTOL VI.- ACREDITACIO DEL PESCADOR: LLICÈNCIES I PERMISOS.


ARTICLE 40.- Llicència de Pesca Recreativa Continental.



1.- La llicència de pesca recreativa continental autoritza per a practicar la pesca continental recreativa i esportiva de competició en l’àmbit territorial de Catalunya. El pescador o pescadora ha de disposar de la mateixa durant l’exercici de la pesca i s‘ha d’acompanyar del corresponent Document d’Identitat o de qualsevol document vàlid a efectes identificadors.


2.- Pot obtenir la llicència de pesca recreativa continental, tota persona major de catorze anys que ho sol·liciti, obtingui el certificat d’aptitud i compleixi amb els requisits determinats a la present Llei i la normativa que la desenvolupi.


3.- Les persones menors de catorze anys poden pescar, sense necessitat de llicència de pesca recreativa continental, sempre que vagin acompanyades d’una persona major d’edat titular d'una llicència. Les persones menors d'edat no emancipades i les persones incapacitades que vulguin sol·licitar la llicència de pesca recreativa continental han de disposar de l'autorització del seu representant legal.


4.- Les llicències de pesca recreativa continental són atorgades pel departament competent en matèria de medi ambient, sens perjudici de la possibilitat que siguin lliurades per altres organismes o entitats en els termes que s’estableixin reglamentàriament.


5.- Les classes, la vigència, el contingut i el procediment per a la seva obtenció s’han de determinar reglamentàriament.


ARTICLE 41.- Certificat d’aptitud per a l’obtenció de la llicència de pesca recreativa continental.


1.- Per a l’obtenció de la llicència de pesca recreativa continental per primera vegada o la seva renovació un cop el pescador o pescadora ha superat els catorze anys d’edat, cal estar en possessió d’un certificat d’aptitud. També cal el certificat d'aptitud per a l'obtenció de la llicència de pesca recreativa continental per part de les persones que hagin estat sancionades amb la retirada o inhabilitació per a l'obtenció de la mateixa per resolució administrativa o judicial ferma. El procediment per a l'obtenció d'aquest certificat s'ha d'establir reglamentàriament.

2. Estan exempts de la obtenció del certificat d’aptitud aquelles persones que hagin superat les proves homòlogues, o hagin obtingut llicència de pesca en altres Comunitats Autònomes o altres Estats durant algun dels últims cinc anys anteriors al moment de la sol·licitud de la llicència de pesca. També queden exempts de presentar el certificat d’aptitud aquelles persones estrangeres no residents que participin en concursos de pesca.


ARTICLE 42.- Permís de pesca recreativa.


1.- Per pescar en les àrees que es determini reglamentàriament cal disposar, a més de la llicència de pesca recreativa continental, d’un permís de pesca. El permís és nominal i instranferible. El pescador o pescadora ha de dur la llicència i el permís durant l’exercici de la pesca en aquelles àrees on aquest sigui necessari, juntament amb el corresponent Document d’Identitat o de qualsevol document vàlid a efectes identificadors.


2.- El nombre de permisos que es poden expedir diàriament per a cada àrea de pesca està limitat en funció dels objectius d’aprofitament sostenible del tram, curs o massa d’aigua.


3.- Les classes, la vigència i els procediments per a la obtenció dels permisos de pesca s’han d’establir reglamentàriament.


Article 43.- Registre de Pescadors i Pescadores de Catalunya.


Es crea el Registre administratiu de Pescadors i Pescadores recreatius en aigües continentals de Catalunya, adscrit al departament competent en matèria de medi ambient. Reglamentàriament s’ha d’establir el seu règim de funcionament i les dades que hi han de constar.


CAPÍTOL VII.- INSTRUMENTS D'EXECUCIÓ DE LA GESTIÓ, FINANÇAMENT I VIGILÀNCIA DE LA PESCA EN AIGÜES CONTINENTALS.


ARTICLE 44.- Consorcis territorials de pesca continental.


1. El Govern pot crear consorcis amb la finalitat d’executar les actuacions relatives a la gestió de la pesca recreativa. Als estatuts de cada consorci s’hi establiran les funcions, composició, estructura i particularitats del règim orgànic, funcional i financer.


2. Els consorcis han d’integrar els representants del departament competent en matèria de medi ambient, de les administracions locals, de les associacions de pescador i pescadores, i de les entitats conservacionistes.


3. La creació dels consorcis en cap cas pot justificar un increment de l’estructura orgànica o de la despesa de personal del departament competent en matèria de medi ambient.



ARTICLE 45.- Fons per a la gestió de la pesca recreativa continental.


1.- Es crea el Fons per a la gestió de la pesca continental que es nodreix de l’import de les sancions i indemnitzacions establertes en aquesta Llei, de les taxes per expedició de la llicència de pesca recreativa continental i dels permisos de pesca i de la resta de taxes previstes en aquesta Llei, així com altres ingressos procedents d’activitats de lleure vinculades als ecosistemes aquàtics continentals que es determinin.


2.- Aquest fons està adscrit al departament competent en matèria de medi ambient i ha de ser utilitzat per al finançament de les actuacions relatives a la pesca continental previstes en aquesta Llei, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.


ARTICLE 46.- Vigilància.


El control del compliment de la normativa en matèria de pesca recreativa continental correspon als Agents de l’Autoritat i al personal al servei del departament competent en matèria de medi ambient.


CAPÍTOL VIII.- RECUPERACIÓ DE LA FAUNA EN AIGÜES CONTINENTALS.


ARTICLE 47.- Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals.


1.- Els centres de recuperació de fauna en aigües continentals són aquelles instal·lacions gestionades o autoritzades pel departament competent en matèria de medi ambient destinades a l’estudi, la reproducció i la cria d’espècies aquàtiques autòctones amb destí a la reintroducció o repoblació de cursos, trams de cursos, o masses d’aigua.


2. Els requisits que han de reunir aquests centres i el procediment per a l’obtenció de la corresponent autorització per a realitzar aquesta activitat s'han d'establir reglamentàriament.


ARTICLE 48.- Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals.


1. Els centres industrials de producció de fauna en aigües continentals són aquelles instal·lacions orientades al cultiu intensiu de determinades espècies aquàtiques per a la seva comercialització, ja sigui destinada al consum o a la repoblació.


2. L’autorització per a la realització d’aquesta activitat serà concedida pel Departament competent en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, prèvia concessió del cabal hidrològic per part de l’Administració hidràulica i informe preceptiu del Departament competent en matèria de Medi Ambient, així com de qualsevol altre autorització necessària per al seu funcionament.


TÍTOL CINQUÈ.- PARTICIPACIÓ I FORMACIÓ.


ARTICLE 49.- Participació ciutadana, formació i educació.


1.- Tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin de forma individual o col·lectiva a través d’entitats o associacions es poden beneficiar dels mecanismes de participació, formació i educació que determina la present Llei.


2.- El departament competent en matèria de medi ambient, ha de determinar els plans i programes de formació dels ciutadans i ciutadanes, i en especial dels pescadors i pescadores, en el respecte dels ecosistemes aquàtics continentals.


ARTICLE 50.- Entitats tutores de la pesca.


Són Entitats tutores de la pesca aquelles entitats o associacions sense afany de lucre declarades pel departament competent en matèria de medi ambient que porten a terme activitats o inversions per tal d’afavorir la riquesa aqüícola, la millora dels ecosistemes aquàtics continentals i qualsevol mesura relacionada amb l’activitat de la pesca. Reglamentàriament s'ha d'establir el procediment per a la seva declaració, així com el seu règim de funcionament.


ARTICLE 51.- Escoles del Riu.


El departament competent en matèria de medi ambient ha de fomentar l’establiment d’una xarxa d’Escoles del Riu, les quals són centres en els que s’imparteix formació i educació teòrica i pràctica sobre el coneixement dels rius i la pesca respectuosa amb l’ecosistema aquàtic continental. Reglamentàriament s’ha d’establir el règim de funcionament de les Escoles del Riu i el programa de formació corresponent.

TÍTOL SISÈ.- RÈGIM SANCIONADOR.


CAPÍTOL I.- INFRACCIONS.


ARTICLE 52.- De les infraccions.


1.- Les accions o omissions que incompleixin els requisits, obligacions i prohibicions establertes en la present Llei donen lloc a responsabilitat administrativa.


2.- Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.


ARTICLE 53.- Infraccions lleus.

Són infraccions lleus:


1.- Pescar sense exhibir, quan els és requerit pels agents de l’autoritat, el permís de pesca o la llicència de pesca.

2.- Pescar amb més de dues canyes a la vegada, o amb més d’una en aigües truiteres i amb arts no permeses en els supòsits en què l’ús d’aquestes últimes arts no sigui constitutiu d’infracció greu o molt greu.

3.- Pescar crancs utilitzant més de vuit nanses o llantions i amb arts no permeses en els supòsits en què l’ús d’aquestes últimes arts no sigui constitutiu d’infracció greu o molt greu.

4.- Pescar en aigües de salmònids en canals, captacions i lleres de derivació, rec o alevinatge.

5.- Pescar o col·locar l’esquer a una distància inferior als quinze metres de la sortida o entrada de dispositius de connectivitat del curs.

6.- No sacrificar els exemplars capturats d’espècies introduïdes perjudicials o retornar-los a les aigües de procedència.

7.- Pescar amb salabre, excepte en els casos establerts en l'article 33 de la present Llei .

8.- Incomplir el règim d’autoritzacions especials per a la pesca científica previst en aquesta llei.

9.- Pescar utilitzant hams amb arponet en una àrea de pesca sense mort, o bé sense haver-lo aixafat.

10.- Sobrepassar el número de captures autoritzades en un percentatge inferior al 30%.

11.- Danyar, destruir, inutilitzar o canviar de lloc els indicadors o rètols que continguin senyalitzacions o informacions dels diferents trams, àrees de pesca o masses d’aigua.

12.-Utilitzar esquers naturals, esquers artificials diferents de mosques o nimfes artificials i els proveïts de més d'un ham, així com aquells no autoritzats pel reglament d'aquesta Llei en àrees de pesca sense mort en aigües de salmònids.

13.- Utilitzar esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos o nimfes artificials amb càrregues fora del cos de l'artificial en aigües de salmònids.

14.- Practicar el grumeig en trams o masses d'aigua on no estigui autoritzat o bé fer-ho amb major quantitat de la autoritzada.

15.- Pescar fora de l’horari hàbil per a la pesca.


ARTICLE 54.- Infraccions greus.


Són infraccions greus:


1.- Pescar sense ser titular de llicència de pesca recreativa continental.

2.-Pescar sense ser titular del permís de pesca en aquelles àrees de pesca on sigui necessari.

3.- Utilitzar qualsevol tipus de xarxa, excepte en els casos establerts en l'article 33 j) de la present Llei.

4.- Pescar fora del període hàbil.

5.-Pescar en aquells trams o masses d'aigua on estigui prohibit fer-ho.

6.- Utilitzar per a la pesca armes de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes.

7.- Sobrepassar el número de captures autoritzades en un percentatge igual o superior al 30%.

8.- Dificultar o obstruir l’acció dels Agents de l’Autoritat en les seves tasques d’inspecció i vigilància.

9.- No restituir immediatament i de la forma menys lesiva possible a les aigües de procedència els exemplars d’espècies protegides, els exemplars d’espècies pescables de mides inferiors a la mínima de captura o superiors a la màxima o tots els exemplars pescats en una àrea de pesca sense mort, excepte els d’espècies introduïdes perjudicials.

10.- La comercialització d’espècies procedents de la pesca continental no professional .

11.- El transport de peixos o crancs, i els seus ous, semen o cries, sense l’autorització del departament competent o, en el seu cas, incomplint el disposat en aquesta llei i normativa que la desenvolupi.

12.- Celebrar qualsevol tipus de certamen de pesca esportiva de competició sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa o vulnerant les previsions d’aquesta Llei i normativa que la desenvolupi.

13.- Rentar utilitzant sabons, detergents, desinfectants o qualsevol altra substància de similar naturalesa objectes o vehicles, així com realitzar les tasques de manteniment o reparació d’aquests, en qualsevol curs o massa d’aigua.

14.- Traslladar els exemplars no pertanyents a espècies introduïdes perjudicials salvats en els supòsits de reducció de cabals o esgotament de masses d’aigua a un punt diferent de l’establert en el pla de salvament.

15.- Utilitzar com a esquer qualsevol peix, cranc o mol·lusc viu.

16.-Utilitzar esquers naturals o esquers artificials diferents de mosques o nimfes artificials o els proveïts de més d'un ham, així com aquells que es prohibeixin reglamentàriament, en zones de reserva genètica de truites.

17.- Utilitzar com a esquer o grumeig substàncies prohibides amb components bioquímics o químics que alterin o siguin susceptibles d'alterar la qualitat de l'aigua i el natural comportament dels peixos previstos a l'article 30.4 de la present Llei.

18.- Pescar des d'embarcació fora d'aquells trams o masses d'aigua on estigui autoritzat.

19.- Destruir o alterar les zones de fresa en trams o masses d’aigua, excepte en zones de reserva genètica..


ARTICLE 55.- Infraccions molt greus.


Són infraccions molt greus:


1.- Repoblar, introduir, reintroduir o translocar, sense autorització, o incomplint els termes d’aquesta.

2.- Realitzar la reducció de cabals o l’esgotament de masses d’aigua sense haver redactat el corresponent pla de salvament segons l’establert en l’article 11 d’aquesta Llei.

3.- No realitzar el salvament de la fauna en els supòsits de reducció de cabals o esgotament de masses d’aigua.

4.- No realitzar el sacrifici d’exemplars pertanyents a espècies introduïdes perjudicials en els supòsits de reducció de cabals o esgotament de masses d’aigua.

5.- Realitzar les operacions de salvament de fauna en els supòsits de reducció de cabals o esgotament de masses d’aigua sense la supervisió de l’Administració.

6.- Pescar fent ús d’explosius, utilitzant aparells electrocutants, acústics, percutors, paralitzants o fonts lluminoses artificials, així com qualsevol substància tòxica, verinosa o desoxigenadora de les aigües i substàncies paralitzants, tranquil·lizants o repel·lents, excepte en els casos establerts en l'article 33 de la present Llei.

7.- Destruir o alterar les zones de fresa en trams o masses d’aigua classificades com a reserva genètica.

8.- Construir o explotar centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions corresponents o incomplint els requisits previstos en aquesta llei o normativa que la desenvolupi.


CAPÍTOL II.- SANCIONS.


ARTICLE 56.- Sancions.


Les infraccions tipificades en la present Llei són sancionades amb multes de 60 a 120.000 euros, d’acord amb la següent escala:


a) Les infraccions lleus, amb multa de cent a sis-cents euros (60 a 600 euros)

b) Les infraccions greus, amb multa de sis-cents un a trenta mil euros (601 a 6.000 euros)

c) Les infraccions molt greus, amb multa de trenta mil un a tres-cents mil euros (6.001 a 120.000 euros)


ARTICLE 57.- Criteris de graduació de les sancions.


La imposició de sancions s’ha d’adequar a la gravetat real del fet constitutiu de la infracció, i en la seva graduació s’han de tenir en compte les següents circumstàncies:


a) La intencionalitat de l’infractor.

b) Els danys produïts a la fauna aquàtica o a l’ecosistema.

c) La situació de risc creat per a persones o béns.

d) La reincidència.

e) El càrrec, funció o titulació específica del subjecte infractor.

f) L’afany de lucre i el benefici econòmic que la infracció hagués pogut reportar a l’infractor.

g) L’agrupació o organització per a cometre la infracció.

h) La realització d’actes per tal d’ocultar el descobriment de la infracció.

i) El volum de mitjans il·lícits emprats, així com el de peces cobrades, introduïdes o alliberades.

j) La negativa a lliurar les arts o medis emprats per a la comissió de la infracció, quan el presumpte infractor sigui requerit a l’efecte.

k) La irreparabilitat dels danys causats.

l) El cost de reparació dels danys causats.

m) El fet de que el causant estigui inhabilitat en el moment de cometre la infracció.


ARTICLE 58.- Reparació del dany i indemnitzacions.


1.- Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora de la reposició de la situació que ha alterat al seu estat originari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis causats.

2.- L’abast de la reparació o de la indemnització es determinen, quan sigui possible, en el marc de l’expedient sancionador. També es poden determinar en un expedient independent respectant els principis i les garanties del procediment administratiu.


3.- Per a la determinació de l’import de la indemnització en allò que respecta a la valoració de les espècies de crancs i peixos afectades, s’ha d’estar al barem de valoracions que estableixi el departament competent en matèria de medi ambient.


4.- En cas que la persona obligada no efectuï la reparació dels danys, el departament competent en matèria de medi ambient, pot imposar multes coercitives, per un import màxim de mil euros cadascuna. Aquestes multes es poden reiterar un màxim de deu vegades deixant entre elles el lapse de temps suficient per donar compliment a l’obligació. En cas que persisteixi l’incompliment de la persona obligada o quan concorrin raons d’urgència, es pot procedir a l’execució subsidiària dels treballs de reparació a càrrec de la persona obligada.


5. La prescripció de la sanció no comporta la de l’acció de l’Administració per exigir al responsable la reparació dels danys i la indemnització.


ARTICLE 59.- Sancions accessòries.


1.- La comissió d’infraccions greus o molt greus en exercici de la pesca, porta aparellada la retirada de la llicència de pesca recreativa continental i la inhabilitació per a obtenir-la durant un termini que pot oscil·lar entre un mes i un any, en el cas d’infraccions greus, o entre un any i un dia i tres anys quan es tracti d’infraccions molt greus.


2.- Quan la infracció consisteixi en la explotació o construcció de centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions administratives corresponents, la sanció ha de portar aparellada la suspensió provisional de la llicència o autorització per un període de fins a 5 anys, de clausura temporal de fins a 3 mesos de les activitats i, si escau, el tancament definitiu de la instal·lació si no reunís les condicions i requisits per a ser autoritzada. En aquest últim supòsit, la persona responsable ha de retornar al seu estat inicial els terrenys, ribes, lleres i masses d’aigua ocupades o afectades per la mateixa.


ARTICLE 60.- Comís dels materials emprats.


1. En el moment de la denúncia, els Agents actuants poden comissar preventivament tots els aparells, útils, instruments, substàncies, embarcacions, arts materials o mitjans que s’hagin emprat per a la comissió d’algun dels fets tipificats com a infracció en aquesta Llei.


2. En el cas de que els béns comissats siguin d’ús lícit, l’òrgan competent per tramitar l’expedient sancionador pot acordar retornar a l’imputat els esmentats béns en qualsevol moment de la tramitació. En tot cas, un cop resolt l’expedient sancionador, s’han de retornar els béns comissats d’ús lícit. A tal efecte, s’ha d’atorgar un termini per tal que l’interessat reculli els béns comissats transcorregut el qual, l’Administració pot decidir el destí dels esmentats béns.


3. En el cas que els béns comissats siguin d’ús il·lícit han de ser destruïts.


ARTICLE 61.- Intervenció de les peces de pesca i destí.


1.- En el moment de la denúncia es poden comissar els exemplars capturats que es trobin en poder de l’infractor per part de l’agent denunciant, el qual els ha de retornar al medi natural si es troben en condicions de sobreviure i no es tracta d’espècies introduïdes perjudicials.


2.- Si els exemplars comissats estan morts o es considera per part de l’agent denunciant que no tenen possibilitats de sobreviure s’han de destinar a centres benèfics o de recuperació de fauna, sempre i quan es trobin en condicions per al seu consum, aixecant-se la corresponent acta. En els restants supòsits, s’han d’eliminar com a residu segons la normativa vigent.


CAPÍTOL III.- PROCEDIMENT SANCIONADOR.


ARTICLE 62.- Procediment sancionador.


1.- Per a imposar les sancions corresponents a les infraccions tipificades per aquesta Llei, s'ha de seguir el procediment sancionador previst a la normativa vigent d’aplicació.


2.- La incoació dels expedients sancionadors correspon als directors o directores dels Serveis Territorials del departament competent en matèria de medi ambient.


3- La competència per a la imposició de les sancions a que es refereix la present Llei correspon:


a) Als directors o directores dels Serveis Territorials del departament competent en matèria de medi ambient, per a les infraccions lleus.

b) Al director o directora general de la Direcció competent en matèria de pesca continental, per a les infraccions greus.

c) Al Conseller del departament competent en matèria de medi ambient, per a les infraccions molt greus.


ARTICLE 63.- Prescripció de les infraccions i de les sancions.


1.- Les infraccions previstes a la present Llei prescriuen en el termini de cinc anys les molt greus, el de tres anys les greus i en el d’un any les lleus.


2.- Les sancions imposades prescriuen als cinc anys les imposades per infraccions molt greus, als tres anys les imposades per infraccions greus i al cap d’un any les imposades per infraccions lleus.


3.- En cas de concurrència d’infraccions lleus, greus i molt greus, o que alguna d’aquestes infraccions sigui el mitjà necessari per cometre una altra, el termini de prescripció és el que s’estableix per a la infracció més greu de les comeses.


ARTICLE 64.- Caducitat del procediment sancionador.


En els procediments sancionadors instruïts en aplicació d’aquesta Llei ha de dictar-se i notificar-se l’oportuna resolució en el termini màxim d’un any, computat a partir del moment en que s’acordi la seva iniciació. Transcorregut el termini esmentat s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.


DISPOSICIONS ADDICIONALS


Disposició Addicional Primera.- Règim Especial de la Val d'Aran.


Les determinacions d'aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupi, s'entenen sense perjudici del Règim Especial de la Val d'Aran i d'acord amb allò establert en els Decrets de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d'Aran en aquesta matèria.


Disposició Addicional Segona.- Substitució del plom i altres materials contaminants de les arts de pesca.


El plom i altres materials contaminants utilitzats en la pesca continental s’han de substituir per materials biodegradables o no contaminants quan aquests estiguin disponibles en el mercat. A tal fi, mitjançant resolució o, al seu cas, en el desenvolupament reglamentari de la present Llei, es determinaran els materials que han de substituir-se per materials anàlegs no contaminants de nova aparició en el mercat.


Disposició Addicional Tercera.- Habilitació de la llicència de pesca recreativa de costa per a practicar la pesca continental recreativa i esportiva de competició


La llicència de pesca recreativa de costa establerta a l'article 36.2.a) de la Llei de pesca i d'acció marítima, habilita també per a practicar la pesca continental recreativa i esportiva de competició en l'àmbit territorial de Catalunya


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES


Disposició Transitòria Primera.- Llicències de pesca.


Les Llicències de pesca recreativa continental de Catalunya emeses amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, mantenen la seva vigència fins a la data de la seva caducitat.


Disposició Transitòria Segona.- Renovació de les llicències de pesca.


Les persones majors de catorze anys que en el moment de l’entrada en vigor de la llei hagin disposat d’una llicència de pesca recreativa continental durant algun dels darrers cinc anys poden renovar-la sense la necessitat del corresponent certificat d’aptitud.


Disposició Transitòria Tercera.- Valoració de les espècies de peixos i crancs a efectes indemnitzatoris.


En tant no s’aprovi la resolució a que es refereix l’article 58 de la present Llei, a efectes de fixar els barems de valoració de les espècies de la fauna aquàtica per tal de determinar l’import de les indemnitzacions per danys i perjudicis a que hi hagi lloc, s’han d’aplicar les següents quanties:


Espècie

Quantia

Truita comuna (Salmo trutta)

35 Euros / exemplar

Truita comuna (habitant en zona de Reserva Genètica)

70 Euros / exemplar

Truita irisada (Onchorinchus mykiis)

18 Euros / exemplar

Barb cua-roig (Barbus haasi)

30 Euros /exemplar

Barb comú (Barbus graellsii)

20 Euros/exemplar

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

30 Euros/ exemplar

Bagra (Squalius cephalus)

30 Euros / exemplar

Angula o anguiló (Anguila anguila)

1.500 Euros / kg.

Anguila (Anguila anguila)

30 Euros / exemplar

Boga de riu (Chondrostoma willkommii)

20 Euros/exemplar

Madrilla (Chondrostoma miegii)

20 Euros/exemplar

Vermellola o madrilleta (Chondrostoma arcasii)

20 Euros/exemplar

Llobarro (Dicentrarchus labrax)

20 Euros/exemplar

Orada (Sparus aurata)

20 Euros/exemplar

Llissa vera (Chelon labrosus)

20 Euros/exemplar

Llissa calua (Liza ramada)

20 Euros/exemplar

Llissa petita (Liza saliens)

20 Euros/exemplar

Llissa llobarrera (Mugil cephalus)

20 Euros/exemplar

Llissa galta roja (Liza aurata)

20 Euros/exemplar

Espècies protegides o amenaçades

la prevista a la normativa especí-fica de protecció dels animals pro-tegits o amenaçats.



Disposició Transitòria Quarta.- Col·locació de reixes i altres mesures de protecció de canals.


1. El compliment de les disposicions contingudes en l’article 12 per part de les instal·lacions hidràuliques preexistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’ha de regir pel que disposi el respectiu títol concessional i per les disposicions de la Llei de regulació del foment i la conservació de la pesca fluvial de 20 de Febrer de 1942 i el seu reglament de desenvolupament de 6 d’abril de 1943. Les persones titulars disposen del termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal d’acreditar, davant del departament competent en matèria de medi ambient, el compliment de les obligacions establertes en l’esmentada Llei i en el títol concessional en allò que respecta a la col·locació de comportes de reixes i altres mesures de protecció de canals. L’acreditació s’ha de fer mitjançant la presentació d’un informe subscrit per tècnic competent, el qual serà objecte de la corresponent comprovació per part de l’Administració.


2. En cas que els concessionaris no complissin les condicions establertes als seus respectius títols concessionals en el termini assenyalat, el departament competent en matèria de medi ambient ho posarà en coneixement de les Administracions competents per tal que, si s’escau, es procedeixi subsidiàriament per part de les mateixes i amb càrrec a l’obligat a executar les obres d’instal·lació de reixes i les altres mesures de protecció de canals previstes en la present Llei, amb independència de la imposició de les sancions que, al seu cas, procedeixin i, sens perjudici de la incoació del corresponent expedient de revocació o extinció de la concessió en cas de concórrer els requisits legalment exigits.



Disposició Transitòria Cinquena.- Dispositius per a garantir la connectivitat del curs.


1. Les instal·lacions hidràuliques existents a l’entrada en vigor de la present llei han de complir les previsions establertes a l’article 13 d’acord amb el que prevegi el respectiu títol concessional i la Llei de regulació del foment i la conservació de la pesca fluvial de 20 de Febrer de 1942 i el seu reglament de desenvolupament de 6 d’abril de 1943. Les persones titulars disposen del termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal d’acreditar davant del departament competent en matèria de medi ambient el compliment de les obligacions establertes en l’esmentada Llei i en el títol concessional en allò que respecta a la construcció de passos i escales de peixos. Aquesta acreditació s’ha d’efectuar presentant un informe subscrit per un tècnic competent, el qual serà objecte de la corresponent comprovació per part de l’Administració.


2. En cas que les persones obligades no donin compliment a les obligacions descrites en l’apartat anterior en el termini assenyalat, el departament competent en matèria de medi ambient ho posarà en coneixement de les Administracions competents per tal que, si s’escau, es procedeixi subsidiàriament per part de les mateixes i amb càrrec a l’obligat a executar les obres de construcció de passos per a la fauna aqüícola previstes en la present Llei, amb independència de la imposició de les sancions que, al seu cas, procedeixin i, sens perjudici de la incoació del corresponent expedient de revocació o extinció de la concessió en cas de concórrer els requisits legalment exigits.


Disposició Transitòria Sisena.- Règim de conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca


Per a garantir la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca, quan el departament competent en matèria de medi ambient constati un impacte sobre les poblacions de peixos o crancs causat per instal·lacions hidràuliques preexistents a l’entrada en vigor de la present Llei que posi en perill la seva viabilitat o supervivència, pot imposar als seus titulars l’obligació d’adoptar les mesures correctores i minimitzadores oportunes en un termini màxim de tres anys a partir de l’entrada en vigor de la present Llei.


Disposició Transitòria Setena-. Règim transitori per a les aigües classificades com a reserva genètica.


En les aigües de reserva genètica on actualment està autoritzada la pesca amb captura es permet la continuïtat d’aquest règim per un període màxim de tres anys des de l’entrada en vigor de la present Llei. L’extensió d’aquestes àrees amb captura no pot ser superior a l’existent en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.


Disposició Transitòria Vuitena.- Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic.


Les sol·licituds per a autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic a que fa referència l'article 8 que hagin estat presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han de prosseguir el procediment vigent en la data de presentació de la sol·licitud.

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES.


Disposició Derogatòria Primera.


Es deroga l’article 28.2 del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat mitjançant el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril.


Disposició Derogatòria Segona


Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin o contradiguin l’establert a la present Llei.


DISPOSICIONS FINALS.


Disposició Final Primera.- Desenvolupament reglamentari.


El Reglament de desenvolupament de la present Llei ha d'aprovar-se en el termini màxim d'un any des de la seva aprovació. En tant no s’aprovi el Reglament de la present Llei es manté vigent el disposat en la Llei de regulació del foment i la conservació de la pesca fluvial de 20 de Febrer de 1942 i el seu reglament de desenvolupament de 6 d’abril de 1943, així com el disposat en l'Ordre MAB/91/2003 de 4 de març , per la qual s'estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals.


Disposició Final Segona.- Actualització.


L’import de les sancions contingudes a la present Llei pot actualitzar-se pel Govern de la Generalitat mitjançant Decret.



Disposició Final Tercera.- Dotació de mitjans materials, econòmics i personals.


El Govern de la Generalitat de Catalunya, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’adequar l’estructura administrativa del Departament de Medi ambient i Habitatge, amb la dotació de mitjans materials, econòmics i personals necessaris per tal de desenvolupar i executar les previsions d’aquesta Llei.


Disposició Final Quarta.- Entrada en vigor de la llei.


La present Llei entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al DOGC.